MEMÒRIA. Restauració i rehabilitació dels interiors del pavelló de Sant Leopold

La intervenció en un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat i obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner entranya sempre un compromís delicat entre les necessitats de protecció dels valors de l’edifici i les necessitats d’ús d’aquest, molt lligades a la seva pròpia pervivència (l’ús com a garantia de conservació).

En el cas que ens ocupa, es parteix d’un edifici molt afectat per modificacions introduïdes per l’ús hospitalari al llarg de gairebé un segle, cosa que ha comportat la desfiguració i, fins i tot, la pèrdua d’elements originals d’alt valor.

Un cop alliberat l’edifici de l’ús original a causa del trasllat al nou hospital, s’hi havien executat en fases anteriors el desmuntatge d’elements afegits (sobretot instal·lacions, compartimentacions i altells intermedis) i la restauració de l’envolupant (cobertes i façanes, però no la fusteria). Així doncs, encara faltaven la restauració de les fusteries exteriors i dels elements interiors i l’adaptació de l’edifici als nous usos.

El projecte planteja un conjunt d’actuacions encaminades, per una banda, a recuperar i restaurar tots aquells elements originals que sigui possible, especialment els espais i els sistemes constructius i estructurals originals, però també aquells revestiments de rajola més significatius (un dels elements més afectats per les actuacions anteriors). Per altra banda, les actuacions busquen l’adaptació de l’edifici a nous usos, compatibles amb aquest, malgrat tinguin requeriments molt diferents dels hospitalaris de principis del segle XX, tant per la tipologia del nou ús (administratiu), com pels requeriments del segle XXI (de confort, normatius, d’eficiència energètica, etc.).

Per al primer objectiu és bàsic el coneixement exhaustiu de l’edifici, tant el seu estat original i la història de la seva evolució (com era), com el seu estat actual (com és i què li passa). Aquest coneixement permetrà prendre les decisions tècniques més adients als requeriments actuals (què se li demana). Per a l’adaptació als nous usos és essencial no només donar resposta a les demandes actuals de confort i ajust a les normatives, sinó també fer-ho de manera respectuosa amb l’edifici i els seus valors patrimonials, de manera que el coneixement exhaustiu abans esmentat esdevé totalment imprescindible.

A grans trets, es proposava la restauració de tots els espais interiors (recuperació de la volumetria, els tancaments i els sistemes constructius originals) i la restauració dels pocs elements d’acabat que es conservaven, restituint-los en els àmbits més significatius: el vestíbul principal, la “sala de dia” i les voltes dels dos nivells de la nau central. La implantació del nou ús es proposava a través de nous tancaments executats en sec, amb materials com la fusta, el vidre i l’acer, i conformant geometries que s’adapten a les necessitats d’ús, que fugen de la seriació i la regularitat interna de l’edifici original però no l’emmascaren, que permeten sempre una visió tal que facilita l’aprehensió de l’espai construït per Domènech i Montaner.

Tal com es plantejava ja des del concurs amb el lema “Sendero”, aquests elements nous conformen figures sinuoses que recorden un corriol al mig del bosc, amb les seves visions diagonals i transparències. Els elements de fusta, vidre i acer són alhora tancament, estructura d’un altell i suport de les noves instal·lacions allà on no es podien aprofitar els passos originals previstos per l’arquitecte modernista.

A la façana es van rehabilitar les finestres que es van poder recuperar donat el seu gran valor arquitectònic, afegint-hi vidres de cambra per donar un bon aïllament tèrmic a la façana. Les finestres que estaven malmeses es van fer noves seguint l’estètica original però afegint-hi nous galzes interiors per equipar-les amb dos sistemes de gomes aïllants i aconseguir un alt aïllament tèrmic. Les finestres es van lacar per l’exterior amb el color original i per l’interior es van deixar amb lasur translúcid per tal de veure la veta de la fusta tal i com era en els seus orígens.

A la planta superior es van motoritzar les làmines exteriors de la façana sud per orientar-les en funció de la incidència solar.

Finalment, cal destacar el procés de direcció de les obres que suposa una intervenció d’aquestes característiques, amb terminis d’execució ajustats, amb requeriments de no-desviació de pressupostos, amb la concurrència simultània de dues empreses constructores per a l’execució de diferents parts del projecte (les instal·lacions i l’obra civil), amb necessitats noves demandades per la propietat i, tot plegat, en un edifici amb el grau de protecció que suposa la seva declaració de Patrimoni de la Humanitat. Sense la continuïtat de l’equip pluridisciplinari que va desenvolupar el projecte i seguir les obres, sense la complicitat de promotors i empreses constructores, sense l’esforç i la professionalitat de tots els agents intervinents, no hagués estat possible dur a terme la intervenció amb la qualitat, el rigor i l’autenticitat que l’edifici reclama.

Ctra. de Ribes 144 08591 Aiguafreda Barcelona T 938 442 328 info@soldevila.es © Soldevila 2017 Notes legals Zoo Studio